La comparació en literatura és el procés de comparació i anàlisi de diferents textos, personatges, temes, motius o idees per tal d'identificar semblances, diferències i comprendre els significats i profunditats de les obres literàries.

Aquest mètode d'anàlisi permet als investigadors i lectors descobrir paral·lelismes temàtics, estructurals, estilístics i simbòlics entre diferents obres, la qual cosa ajuda a ampliar la comprensió de la literatura en general així com de textos específics.

La comparació es pot fer tant entre les obres d'un mateix autor com entre diferents autors, diferents èpoques, gèneres i cultures. Aquest mètode també s'utilitza sovint en la recerca acadèmica i la crítica literària per analitzar textos i descobrir-ne els significats i influències.

Tipus de comparació literària.

La comparació literària es pot produir segons diferents criteris i de diferents formes. A continuació s'enumeren alguns dels tipus de comparació literària:

1. Comparació en la literatura. Anàlisi comparada d'obres.

L'anàlisi literària comparada és un mètode d'investigació literària que consisteix a analitzar dos o més textos literaris per tal d'identificar semblances, diferències i trets entre ells. Aquest mètode permet als investigadors mirar diversos aspectes de les obres, com ara l'estructura, la trama, els personatges, els temes, l'estil i el llenguatge, i comparar-los entre ells per obtenir una comprensió més profunda dels textos.

L'anàlisi comparativa d'obres pot tenir diferents finalitats:

  • Identificació de paral·lelismes temàtics i simbòlics: Els investigadors poden comparar obres per determinar els temes i símbols comuns presents en elles i descobrir-ne el significat i la significació.
  • Anàlisi d'estils i tècniques: L'anàlisi comparativa es pot fer servir per examinar els diferents estils, dispositius i tècniques literaris utilitzats pels autors i per determinar la seva eficàcia i impacte en l'obra.
  • Estudi del desenvolupament d'un tema o motiu: els investigadors poden comparar treballs per fer un seguiment del desenvolupament d'un tema, motiu o idea en concret en diferents textos o creativitat específic autor.
  • Influència definitòria: Sovint s'utilitza l'anàlisi comparativa per identificar la influència d'una obra o autor en altres obres o en altres autors.
  • Context revelador: els investigadors poden utilitzar l'anàlisi comparativa per descobrir el context cultural, històric o social en què es van crear les obres i per entendre el seu significat en aquest context.

L'anàlisi comparativa de les obres és important eina en la crítica i la recerca literàries perquè millora la comprensió de les obres literàries i revela els seus significats i influències.

2. Comparació dels mètodes de l'autor.

Una comparació de mètodes és una anàlisi de les diferents tècniques, dispositius i estils utilitzats per diferents escriptors en les seves obres literàries. Aquest mètode d'investigació ens permet identificar les característiques de cada autor, el seu estil individual i l'enfocament de la creativitat.

Comparació a la literatura. Aquests són alguns aspectes que es poden incloure en una comparació de mètodes propietaris:

  • Estil d'escriptura: Inclou l'elecció del vocabulari, la sintaxi i el ritme general del text. Alguns escriptors poden preferir un estil més formal, mentre que altres poden utilitzar un estil d'escriptura més conversacional o experimental.
  • Estructura de l'obra: Es descriu l'organització del text, inclosa la línia argumental, l'ordre dels esdeveniments, l'ús de flashbacks o salts en el temps i la presència de diferents narradors o perspectives.
  • Personatges: Els investigadors poden comparar personatges creats per diferents autors i el seu desenvolupament al llarg d'un treball. Això inclou estudiar motivacions del caràcter, el seu món interior i les relacions entre ells.
  • Temes i motius: La comparació dels temes i motius utilitzats per diferents autors revela temes comuns en la seva obra, així com les seves actituds individuals davant determinades idees i qüestions.
  • Utilitzar dispositius literaris: Cada autor pot utilitzar els seus propis recursos literaris com l'al·legoria, la metàfora, el simbolisme, la ironia, etc. per transmetre les seves idees i emocions.

Comparar els mètodes d'un autor ajuda no només a identificar els trets únics de cada autor, sinó també a entendre quines tècniques poden ser efectives per transmetre certes idees o emocions. Això mètode d'anàlisi especialment útil per a la crítica literària, així com per a l'estudi de la història literària i la influència dels diferents escriptors entre ells.

3. Comparació en la literatura personatges.

La comparació de personatges és l'anàlisi i la comparació de personatges presentats en diverses obres literàries. Aquest mètode permet als investigadors identificar punts en comú, diferències, evolució i influència dels personatges en les trames i els temes de les obres.

Aquests són alguns aspectes que es poden incloure en la concordança de caràcters:

  • Característiques i trets de caràcter: S'analitzen diversos aspectes de la personalitat dels personatges, com ara les seves motivacions, pors, objectius, qualitats i defectes. Els investigadors poden comparar, per exemple, com reaccionen diferents personatges davant els mateixos esdeveniments o com es desenvolupen al llarg d'un treball.
  • Paper en la trama i relacions amb altres personatges: Analitza com interactuen els personatges entre ells i com les seves accions afecten el curs de la trama. La comparació permet identificar diferències i semblances en les relacions entre personatges de diferents obres.
  • Significat simbòlic: Alguns personatges poden ser representacions simbòliques de determinades idees, valors o arquetips. En comparar personatges, els investigadors poden descobrir significats més profunds i aspectes simbòlics de les obres literàries.
  • Evolució del personatge: els investigadors poden comparar el desenvolupament del personatge en diverses obres o en un mateix treball per identificar canvis en les seves personalitats, objectius o relacions.
  • Influència en altres obres: Les comparacions de personatges també poden ajudar a determinar la influència de personatges específics en altres obres literàries, així com en les tendències culturals i literàries.

La juxtaposició de personatges és important mètode d'anàlisi en la crítica i la recerca literàries, ja que permet entendre millor el seu paper i significat en les obres, així com el seu impacte en els lectors i el context cultural en conjunt.

4. Comparació temàtica.

La comparació temàtica és un mètode d'anàlisi literària que se centra a comparar i analitzar temes, motius i idees presentats en diferents obres literàries. Aquest mètode de recerca ens permet identificar temes i motius comuns, així com diferències en la seva interpretació i desenvolupament en diferents obres.

Comparació a la literatura. Aquests són alguns aspectes de la comparació temàtica:

  • Identificació dels principals temes: Els investigadors analitzen obres de literatura per determinar els temes subjacents que impregnen les seves trames, personatges i símbols.
  • Comparació de temes comuns: Mitjançant la comparació de treballs, els investigadors poden identificar temes comuns que s'entrecreuen en diferents textos i identificar-ne el significat i les variacions.
  • Anàlisi de motius i símbols: La comparació temàtica també implica examinar els diferents motius i símbols utilitzats en les obres i determinar-ne el significat i la significació en el context de cada obra.
  • Explorant el desenvolupament dels temes: Els investigadors poden comparar com els diferents autors desenvolupen i interpreten temes i motius en les seves obres per identificar diferències d'enfocament i perspectiva.
  • Identificar influència i context: La comparació temàtica pot ajudar a determinar la influència del context cultural, històric i social en la formació i desenvolupament de temes i motius en la literatura.
  • Comprensió de significats i idees: Mitjançant l'anàlisi de temes i motius en diverses obres, els investigadors poden entendre millor les idees, els valors i els missatges subjacents que es transmeten a través dels textos literaris.

La comparació temàtica té un paper important en la crítica i la investigació literària perquè permet als investigadors ampliar la comprensió de les obres literàries, identificar la seva importància i influència i comprendre les tendències generals en el desenvolupament de temes i motius literaris.

5. Comparació en la literatura. Comparació de gèneres i estils.

La comparació de gèneres i estils és un mètode d'anàlisi que se centra a comparar i estudiar diferents gèneres literaris (per exemple, novel·la, poesia, drama) i estils (per exemple, realisme, simbolisme, surrealisme). Aquest enfocament permet als investigadors comprendre les característiques de cada gènere i estil, així com identificar les seves semblances i diferències.

Aquí teniu algunes maneres de comparar gèneres i estils:

  • Característiques dels gèneres: S'analitzen els trets i característiques principals de cada gènere literari, com ara l'estructura, els temes, els objectius i les formes d'expressió.
  • Característiques dels estils: Els investigadors analitzen els principals aparells estilístics que s'utilitzen en la literatura, com ara l'elecció de la llengua, l'ús de les figures del discurs, el ritme i el to.
  • Comparació de temes i motius: Els investigadors poden comparar temes i motius típics presents en diferents gèneres i estils i identificar la seva influència en el caràcter de cada gènere o estil.
  • Ús d'aparells literaris: La comparació de gèneres i estils també inclou l'anàlisi de tècniques literàries específiques que són comunes a cada gènere o estil, com ara la construcció argumental, el desenvolupament del personatge i l'atmosfera.
  • Context històric i cultural: Els investigadors també poden considerar el context històric i cultural en què es van desenvolupar els diferents gèneres i estils i la seva influència en la seva formació i desenvolupament.
  • Evolució i interacció: La comparació de gèneres i estils permet als investigadors fer un seguiment evolució formes literàries i la seva interacció entre elles en diferents períodes històrics i contextos culturals.

La comparació de gèneres i estils és un mètode d'anàlisi important en teoria i crítica literàries, així com en estudis d'història literària. Ajuda a ampliar la comprensió de les formes i tendències literàries, així com a comprendre el seu significat en un context cultural.

6. Comparació històrica.

La comparació històrica en literatura és un mètode d'anàlisi que se centra a comparar obres literàries de diferents períodes històrics. Aquest enfocament permet als investigadors identificar els canvis, tendències i influències que s'han exercit sobre les obres literàries al llarg del temps.

Comparació a la literatura. Aquests són alguns aspectes de la comparació històrica:

  • Context de temps i lloc: Analitza les circumstàncies històriques en què es van crear les obres literàries, incloent els aspectes polítics, socials, econòmics i culturals.
  • Característiques dels moviments literaris: Els investigadors comparen obres de diferents èpoques literàries per determinar els principals trets i característiques de cada moviment literari, com ara el Romanticisme, el Realisme, el Modernisme, etc.
  • Evolució dels gèneres i estils: La comparació d'obres literàries de diferents èpoques històriques revela canvis en els gèneres, estils i tècniques d'escriptura, així com la seva influència en els moviments literaris posteriors.
  • La influència dels factors socioculturals: Els investigadors observen com els canvis socials i culturals han influït en el contingut, la forma i els temes de les obres literàries.
  • Interacció amb altres arts i ciències: Analitza les relacions entre la literatura i altres arts com la pintura, la música i la filosofia, així com l'impacte dels avenços científics i tecnològics en la creativitat literària.
  • Recepció i influència: Els investigadors també poden estudiar com es van rebre les obres literàries i com van influir en els lectors i altres escriptors en diferents períodes històrics.

La comparació històrica és important per entendre l'evolució de la literatura, les seves relacions amb el context cultural i històric i la seva influència en la formació del patrimoni cultural. Aquest mètode d'anàlisi ajuda els investigadors a comprendre millor el significat de les obres literàries en el seu context històric i la seva influència en la literatura moderna.

7. Comparació en la literatura. Comparació de contextos culturals.

La comparació de contextos culturals a la literatura és un mètode d'anàlisi que se centra a comparar obres literàries de diferents entorns i tradicions culturals. Aquest enfocament permet als investigadors comprendre com els diferents fonaments culturals, valors, creences i normes socials influeixen en la creació i recepció de textos literaris.

Aquests són alguns aspectes de la comparació entre contextos culturals:

  • Llengua i estil: S'analitzen les característiques del llenguatge, l'estil i les tècniques literàries utilitzades en obres de diferents cultures. Això inclou l'estudi de metàfores, al·legories, ritmes, estructura, etc.
  • Temes i motius: La comparació d'obres revela temes i motius comuns, així com diferències en la seva interpretació i èmfasi en diferents contextos culturals.
  • Rol i presentació dels personatges: els investigadors poden comparar imatges i personalitats dels personatges per identificar semblances i diferències en la seva presentació i funció entre cultures.
  • Circumstàncies històriques, socials i polítiques: La comparació de contextos culturals també inclou l'estudi històric, factors socials i polítics, que influeixen en les obres literàries i la seva interpretació.
  • Aspectes religiosos i filosòfics: Els investigadors es fixen en les creences religioses i filosòfiques que estan presents en la literatura de diferents cultures i la seva influència en les trames, símbols i idees de les obres.
  • Interacció amb altres cultures: Comparar contextos culturals també ens permet estudiar la interacció entre diferents cultures, l'assimilació, l'adaptació i la influència d'una cultura sobre una altra a través de la creativitat literària.

La comparació de contextos culturals ajuda a entendre millor la diversitat de les tradicions literàries, enriquir la comprensió intercultural i promoure la diversitat cultural. Aquest mètode d'anàlisi permet als investigadors ampliar el seu coneixement de les diferents cultures i aprofundir en la comprensió de les obres literàries en el seu context cultural.

Com utilitzar la comparació a la literatura?

L'ús de la juxtaposició pot afegir profunditat, subtext, art i complexitat al vostre treball. Aquí teniu alguns consells per utilitzar-lo de manera eficaç.

1. Tria els teus lluitadors

Els elements que seleccioneu poden fer o trencar un mapatge. Necessites almenys dos elements. Aquests poden ser personatges, conceptes, llocs, colors, mides, paraules, sons paraules - el que vulguis. Trieu-los en funció del que intenteu aconseguir amb la juxtaposició i del que semblarà natural (tret que el vostre objectiu no sigui natural) per a la vostra història i univers.

2. Comparació en la literatura. Fixar un objectiu

Si poseu les coses juntes sense objectiu o aleatòriament, és probable que els vostres lectors en treguin les seves pròpies conclusions, que potser no us afavoreixen ni afavoreixen. Assegureu-vos que teniu una raó intencionada per utilitzar la juxtaposició per no confondre la història.

3. Aconseguir efecte

Volem que els nostres dispositius literaris, sí, facin alguna cosa per la història. Un cop hàgiu inserit la comparació, feu un pas enrere i mireu la història en conjunt: fa el que volíeu? Assegureu-vos d'escoltar una o dues opinions externes i preguntar-los com interpreten la comparació.

4. Experiment

Les juxtaposicions poden ser difícils d'entendre la primera vegada; no tingueu por d'experimentar amb elles! Podeu afegir-los, eliminar-los i personalitzar-los durant tot el procés d'escriptura. També podeu trobar que la causa es debilita o desapareix completament, així que assegureu-vos que segueixi sent rellevant fins a la forma final.

5. Comparació en la literatura. Estigueu atents a les oportunitats

En l'escriptura creativa, moltes coses passen per casualitat. Trets de caràcter, temes, metàfores i comparacions memorables. Estigueu atents a les comparacions que sorgeixen de manera natural quan esteu explorant el primer esborrany de la vostra història, perquè sovint és més natural modificar els elements existents de la manera que vulgueu, en lloc de reinventar-los completament només amb el propòsit de fer-los coincidir.

Errors a evitar a l'hora de combinar.

1. Ús excessiu

Qualsevol dispositiu o element literari es pot exagerar. Si tota la teva peça està plena de contrast i comparació constants, pot diluir l'impacte. I probablement esdevingui una mica desagradable de llegir. Per tant, com amb totes les coses, utilitzeu-lo de manera intencionada i amb moderació.

2. Comparació en la literatura. Cap gol

Si no hi ha un propòsit clar que s'ajusti a la narració, la vostra juxtaposició pot semblar un mal intent de ser intel·ligent. Assegureu-vos de definir el propòsit de l'ús del mapeig.

3. Forçar-ho

La comparació forçada crida l'atenció, com una metàfora forçada. Els teus lectors poden veure el que estàs intentant aconseguir, però forçar-ho fa que sigui tan incòmode que els recordes el que estan llegint un llibre. Pot arruïnar la immersió, semblar aficionat o difícil, i fer que la teva història se senti més maldestra. Com hem esmentat anteriorment, estigueu atents a les oportunitats coincidents que sorgeixen de manera natural en el vostre escrit. Potser només cal perfeccionar-los en lloc de crear-los des de zero.

4. Comparació en la literatura. No es té en compte l'experiència del lector

La juxtaposició pot anar tan malament com qualsevol altre dispositiu literari. Això hauria de millorar l'experiència del lector, donant-li més visió, visió i connexió amb l'obra. Si la vostra juxtaposició només aliena, patrocina o confon el vostre públic, torneu a la taula de dibuix i torneu-ho a provar.

Mitjançant la comparació, podem navegar millor per conceptes i emocions complexes. Podem destacar els trets de caràcter i emfatitzar els nostres temes. Aquesta és una eina potent amb molts usos.

ABC