El model DAGMAR (Defining Advertising Goals for Measured Advertising Results) és un model desenvolupat per Russell Colley per definir i mesurar els resultats de les campanyes publicitàries. Va ser introduït l'any 1961 i ha estat molt utilitzat en el camp del màrqueting i la publicitat.
En lloc de donar una explicació complexa, en donaré una de senzilla. Russell Colley va observar que tot i que la gent invertia en publicitat, va haver d'invertir molt de temps en altres tipus d'activitats de màrqueting per obtenir el retorn de la publicitat. Això es deu al fet que el ROI de la publicitat era desconegut.
En conseqüència, Russell va proposar 2 maneres principals d'aconseguir el màxim retorn de la inversió només a través de la publicitat. Per tant, una empresa que estava pensant en 10 maneres diferents de comercialitzar els seus productes podria comprovar-ho retorn de la inversió a la publicitat quan necessitava estudiar l'efectivitat de la seva publicitat.
Les dues coses principals sobre les quals es trobava el model DAGMAR eren
- Crear una tasca de comunicació per assolir els objectius
- Definir la finalitat de les tasques de comunicació per tal que es puguin mesurar els resultats.
A) Reptes comunicatius associats a l'enfocament DAGMAR.
Una tasca de màrqueting és una combinació d'activitats publicitàries, activitats de marca i possiblement activitats d'atenció al client. El treball del màrqueting és holístic i, per tant, ha de mirar tota l'organització. El treball de la publicitat és més individual i, per tant, no es considera l'organització.
Per mesurar que la tasca assignada a la publicitat es mesura posteriorment només amb punts de vista publicitat, Russell Colley va desenvolupar tasques de comunicació. La creació d'una tasca de comunicació que implicava la comunicació entre l'empresa i el consumidor era responsabilitat exclusiva del departament de publicitat.
La finalitat de les tasques de comunicació a DAGMAR era la següent.
- Sensibilització . Els objectius de la comunicació són donar a conèixer al consumidor una marca o producte.
- Enteniment . Aquestes tasques també van ajudar el consumidor a entendre els atributs i característiques del producte, així com el que farà el producte pel consumidor.
- Convicció - la tasca de comunicació va convèncer el client que aquest producte era destinat a ell.
- efecte . Finalment, després de la condemna, s'havia d'animar el client a prendre mesures.
Notareu que el model ACCA anterior és similar al model de vendes AIDAS. Això es deu al fet que AIDAS s'utilitza per mesurar l'efectivitat de les tècniques de venda. De la mateixa manera, el model ACCA s'utilitza per entendre l'eficàcia de la publicitat i la tasca de comunicació que realitza la publicitat.
Tanmateix, en el model DAGMAR, el problema no es limita només a crear una tasca de comunicació. Perquè crear aquesta tasca és molt difícil si no es coneixen els objectius publicitaris. Si no saps PER QUÈ t'estàs comunicant amb un client, com et comunicaràs? Així, DAGMAR també va incloure la definició d'objectius de comunicació.
B) Establir objectius. Model DAGMAR.
La segona tasca més important de DAGMAR va ser determinar els objectius publicitaris o objectius de comunicació que s'havien de crear. Un cop hàgiu definit els vostres objectius, mesurar els vostres resultats publicitaris és relativament més fàcil.
Amb aquest moviment, Russell Colley també va donar més responsabilitats al departament de publicitat. Eren responsables no només dels anuncis fets, sinó també de com entenien el propòsit de l'anunci i com incorporaven aquests propòsits als seus objectius de comunicació.
A l'era moderna, sabem que la publicitat s'utilitza per introduir un producte, crear valors de marca, per a la promoció de vendes o per a una simple retirada d'una antiga marca. No obstant això, tot això té finalitats publicitàries i constitueix la 2a part de DAGMAR.
Els objectius de la publicitat a DAGMAR són els següents:
-
Objectius específics i mesurables .
Els objectius han de ser una declaració precisa del que l'anunciant vol aconseguir mitjançant la comunicació. Vol reforçar la imatge de marca, maximitzar la presència de la marca, entrar en nous mercats o augmentar les vendes totals?
- Definiu el vostre públic objectiu .
Abans de començar una tasca de comunicació, cal ser el més precís possible determinar el públic objectiu. Estàs dirigit a joves, adults i gent gran? Qualsevol de les diferents formes de segmentació es pot utilitzar per definir el públic objectiu.
-
El grau de canvi buscat.
Quin nivell de percepció, actitud o consciència del client voleu canviar? Si un client coneix un producte, voleu que la seva actitud negativa canviï a una de positiva? O, si el mercat desconeix completament, voleu que ho sàpiga tot el mercat o només el mateix grup objectiu en sigui parcialment conscient? Aquests graus de canvi que seran l'objectiu de la tasca de comunicació s'han de determinar prèviament.
-
Període de temps.
Per assolir els objectius de les tasques de comunicació, quant temps estàs disposat a dedicar. Si creus que en un mes un producte pot generar reconeixement a tot el mercat, t'equivoques molt. És per això que els grans anunciants intenten introduir un producte en un termini de 3 mesos i després parlen de les seves característiques i beneficis durant els propers 3 mesos per augmentar el coneixement i l'acceptació de la marca. Un període de temps definit proporciona una millor mesurabilitat.
Així, com podeu veure més amunt, el model DAGMAR implicava definir l'objectiu d'una tasca de comunicació, i després crear tasques de comunicació que eren mesurables.
El model DAGMAR és utilitzat per molts planificadors de publicitat per crear plans de publicitat i màrqueting. Aquest enfocament també s'utilitza per establir metes publicitat i mesurar els resultats amb el pla. El treball de Russell Coley va comportar la millora del món de la publicitat perquè aquestes tasques de comunicació no només estaven relacionades amb les vendes, sinó que aconseguien diversos objectius organitzatius només a través de la publicitat.
Història de la publicitat: definició i cronologia completa
Matriu BCG - anàlisi del model, explicació
Millennials a la força de treball: qui són i com atraure-los?
Preguntes freqüents. Model DAGMAR.
-
Què és el model DAGMAR?
- El model DAGMAR és un enfocament estructurat per planificar i mesurar l'eficàcia de la publicitat. Ella proposa quatre etapes: Consciència, Comprensió, Convicció i Acció.
-
Quins són els passos principals del model DAGMAR?
- Les etapes de DAGMAR inclouen:
- Sensibilització: Crear consciència d'existència en els consumidors продукта o marca.
- Comprensió: Comunicar informació perquè els consumidors entenguin què és el producte i quins beneficis ofereix.
- Convicció: Formar una opinió positiva sobre el producte i convèncer els consumidors del seu valor.
- Acció: Animar els consumidors a prendre accions específiques, com ara comprar un producte.
- Les etapes de DAGMAR inclouen:
-
Quines mètriques s'utilitzen per mesurar l'èxit sota el model DAGMAR?
- Les mètriques poden incloure nivells de consciència, comprensió, creença i acció, així com indicadors específics com ara el volum de vendes i la quota de mercat.
-
Com triar els objectius d'una campanya publicitària amb el model DAGMAR?
- Els objectius es seleccionen en funció de l'efecte desitjat en cada etapa: augmentar la consciència, millorar la comprensió, millorar la persuasió i estimular l'acció.
-
Quins avantatges ofereix el model DAGMAR?
- El model DAGMAR proporciona un enfocament estructurat per desenvolupar campanyes publicitàries i també ofereix criteris clars per mesurar l'eficàcia, facilitant l'avaluació dels resultats.
-
Quines són les limitacions del model DAGMAR?
- Alguns crítics assenyalen les limitacions del model DAGMAR, com ara el seu focus en les marques, el seu èmfasi en els aspectes cognitius i la seva manca de consideració de les reaccions emocionals dels consumidors.
El model DAGMAR continua sent una eina important per als venedors i els anunciants, ja que ofereix un enfocament estructurat i mesurable per assolir i mesurar els objectius publicitaris.
Deixa un comentari